6 trucs per transmetre valors a la generació Z i adolescents

Les generacions més joves existeixen i, més enllà del que pogués semblar en primera instància, tenen un paper fonamental en la societat. Avui escrivim sobre adolescents i joves fins als vint-i-pocs anys i sobre com aconseguir-los per poder-los fer arribar valors socials i la seva importància.

Què tenir en compte abans de preparar un projecte educatiu pels joves?

Aquests joves encara viuen amb els seus pares i tenen una gran capacitat d’influència i col·laboració amb el seu entorn. Són nadius digitals i viuen amb el telèfon a la mà. No només tenen accés a la informació en tot moment, sinó que en tot moment també tenen la capacitat d’incidir sobre els seus companys i de ser inspirats per ells. No obstant això, segons aquest estudi de Deloitte 2019 sobre la generació Z i els millenials, el 64% dels enquestats considera que la seva salut augmentaria si reduís el nombre d’hores en plataformes socials i 6 de cada 10 confessen que els faria més feliç reduir-ne les hores de consum. El 55% considera que les xarxes socials tenen més conseqüències negatives que beneficis i prop d’un 44% reconeix un problema de dependència ja que els genera estrès no accedir als seus perfils socials en un o dos dies.

Per als més joves la vida són experiències i aquestes tenen lloc no només offline sinó també online. Els encanta connectar simultàniament allò que passa en el seu entorn amb el que passa en el seu mòbil. A més, els encanta compartir-ho. Més del 30% afirma que s’inspiren per ells mateixos, el 25% diu que per altres membres de la generació Z i menys de la meitat diu que per publicacions en xarxes socials.

En aquest vídeo de l’Observatori d’empreses de Vodafone pots descobrir-hi més sobre aquesta generació.
A l’hora de preparar un projecte educatiu de la temàtica que sigui i que transmeti els valors socials desitjats als joves, és imprescindible tenir present tota aquesta informació:

  1. Donar un paper protagonista als joves
  2. Crear contingut on prevalgui l’honestedat i l’autenticitat
  3. Acostar-se als seus interessos i entusiasmar-los
  4. Crear experiències digitals i audiovisuals de primera qualitat
  5. Implicar-los en la difusió
  6. Generar experiències que integrin el món online i offline

Greta Thunberg. ¿Campanya de comunicació en valors?

Sembla que aquests últims mesos hagi començat una espècie de revolució contra el canvi climàtic. Ja tots hem sentit a parlar de l’adolescent sueca Greta Thunberg. Una escolar que va començar a fer vagues de col·legi els divendres per a protestar contra el canvi climàtic i exigir mesures que el reverteixin. Al cap de pocs mesos, Thunberg ha aconseguit una grandíssima exposició tant en mitjans de comunicació clàssics com en digitals. Així mateix, ha aconseguit arribar als despatxos de destacadíssims agents polítics i socials, tals com Barack Obama. Segurament el seu acte de més repercussió mediàtica hagi estat el seu discurs davant l’ONU.

Greta Thunberg con Barack Obama

 

A més, darrere de la jove sueca, milers de joves i escolars de tot el món han seguit el seu exemple i les seves onades de protestes. Sense anar més lluny, per al mateix dia en què preparàvem aquest article, grups d’estudiants convocaven vagues en moltes ciutats a favor dels valors ecològics i contra el canvi climàtic.

Davant d’això, és indubtable el potencial comunicatiu i la força de canvi que posseeixen els alumnes d’escoles i universitats.

Malgrat tot, la polèmica també ha trobat el seu espai en aquest context. Veus vingudes de sectors diversos han qüestionat la figura de Greta Thunberg amb preguntes d’aquest estil:

  • Com és possible que en tan poc temps hagi aconseguit tanta exposició mediàtica?
  • Qui està darrere de Greta Thunberg? La financen? Li escriuen els discursos?
  • És ètic que una nena de 16 anys rebi aquesta exposició mediàtica? 
  • Per què justament ara es parla tant del tema després que els científics portin 30 anys advertint a la humanitat?

Molts dels qui formulaven aquestes qüestions, es responien a si mateixos amb les seves pròpies teories i informacions. Però pel seu costat, els científics, diuen que no els importa que la figura de l’adolescent hagi pres aquest paper central, per ells el que importa és que les esferes de decisió comencin a prendre mesures serioses davant la crisi climàtica.

Des del punt de vista de comunicació en valors, ens sembla interessant destacar els següents aspectes.

  1. La importància d’una cara visible, una figura simbòlica, que vehicula una causa. Una anàlisi dels termes de cerca a Google Trends ho mostra claríssimament: el nom de la persona és més buscat a google que no pas els termes que designen la seva pròpia causa.

Google Trends 11

 

  1. La transversalitat de l’onada i el mer simbolisme del lideratge. Lluny de prendre a Greta Thunberg, o a Alemanya a l’activista Luisa Neubauer, com a líders del moviment a les quals tothom acaten, els joves les prenen com a inspiradores i s’autoorganitzen en agrupacions vàries amb accions pròpies, complementàries i no necessàriament coordinades. Exemple d’això en són els moviments locals Fridays For Future en centenars de ciutats del món i les nombroses activitats que convoquen.

Fridays For Future Barcelona

 

  1. La importància dels joves com a actors protagonistes de la comunicació de masses.

Fridays for future BTV

 

  1. La seva capacitat de comunicació en valors i abast social servint-se de xarxes socials i de recursos compartits en obert perquè qui vulgui pugui fer difusió de les seves accions

Fridays For Future Madrid DRIVE

En resum, desconeixem com pot estar organitzada la campanya de comunicació de Greta Thunberg o si hagi pogut ser iniciada per la típica cerca a google d’“agencia publicitat”, però el que sí que és evident és que la capacitat de comunicació dels joves està més activa que mai per una causa a la qual, com a agència de comunicació en valors, ens unim.

Aquests són els debats educatius més actuals

Aquest curs la tornada a escola ve marcada per diverses temàtiques candents. Algunes, com la dels barracons, porten al centre del debat educatiu des de fa anys. Però aquest estiu també han sorgit qüestions noves que emmarquen el debat en altres coordenades gràcies a l’interès general que susciten.

Al juliol, la Fundació Jaume Bofill i la FMRPC llançaven “Educació a l’hora”, una potent proposta de nous horaris escolars “al servei de l’educació integral, l’equitat i el benestar dels infants i adolescents, tractant, alhora d’ajustar-se a les necessitats de les famílies i ser una oportunitat de millora per als docents i educadors.”

A Ámbitos hem tingut el privilegi de poder seguir molt de prop l’interès que genera aquesta proposta, ja que hem estat l’agència de comunicació en valors socials que ha creat el nom, el disseny i l’estratègia comunicativa per al llançament del projecte. Com a tastet, us deixem amb el vídeo del projecte.

Un altre tema que ve amb força aquest principi de curs és la qüestió de l’ús d’aplicacions informàtiques a les aules i com tracten la privacitat dels alumnes. La qüestió continua oberta, i, igual que “Educació a l’hora”, està generant titulars de diaris i entrevistes en mitjans audiovisuals.

Veurem com avança el curs. El que sí que és segur és que, el fet que sorgeixin tants debats al voltant de l’educació, no fa sinó evidenciar que aquesta és realment rellevant tant per als mitjans com per la societat en el seu conjunt.

Com ensenyar des del cervell del que aprèn?

José Antonio Fernández Bravo

Recentment hem tingut l’ocasió de col·laborar amb el carismàtic matemàtic i mestre de vocació José Antonio Fernández Bravo. Va ser el mestre de cerimònies que va fer la clausura a la desena edició de Valores de futuro, un programa d’educació financera promogut per BBVA, que va confiar en la nostra agència per a dur a terme les seves dues últimes edicions. Va ser per tots nosaltres una experiència molt positiva, i a més ens n’enduem un entranyable record dedicat pel seu autor: “Enseñar desde el cerebro del que aprende.”  Un preciós manual que ens obre noves perspectives des del punt de vista dels professors sobre el procés d’ensenyament i de l’aprenentatge dels seus alumnes.

José Antonio afirma que sovint s’ensenya des del cervell de l’adult, buscant una resposta preconcebuda, sense parar esment a l’aprenentatge del nen, al procés intern que està travessant. Ens va encantar la forma tan poètica amb la qual aquest mestre fa referència a l’educació com un art pictòric. Aquí alguna de les seves pinzellades:

  • Creure en mi mateix: si creus en tu, creuràs en els teus alumnes; si creus en ells, ells creuran en tu.
  • Voler fer: posar a la seva disposició autonomia, observació i crítica. Cal parlar menys i escoltar més.
  • Indagar: els nens necessiten aprendre a indagar, a descobrir i finalment a conquistar.
  • Obtener conocimiento: els nens han de saber pensar i els mestres pensar el saber.

Volíem fer-nos eco d’aquesta petita joia per a desitjar a tots els actors de l’educació un feliç inici de curs i molts èxits!

Dedicatoria de José Antonio Fernández Bravo

Dedicatòria de José Antonio Fernández Bravo

5 trucs per comunicar una enquesta i aconseguir milers de respostes

Quan t’arriba l’encàrrec de fer una campanya de comunicació per una enquesta la tasca no sembla fàcil. I és que realment, no ho és. Perquè: a qui interessen les enquestes?

Aquestes són algunes de les passes a tenir en compte davant d’un repte d’aquestes dimensions, que són les que hem seguit nosaltres a l’hora de fer la campanya de Per l’educació responc.

  1. Tria un bon naming i un bon eslògan

El nom de l’enquesta o de la plataforma que l’acompanya és fonamental. És clau que, a més de ser fàcil de recordar, estigui estretament vinculat al contingut de l’enquesta i si pot ser a l’objectiu final de l’enquesta.

D’altra banda, l’eslògan de la campanya també ha de ser potent i interpel·lar instantàniament el públic potencial.

En el cas del naming Per l’educació responc cercàvem justament el doble sentit de contestar l’enquesta i d’implicar-se en la millora educativa. L’eslògan “Busquem pares, mares i docents que vulguin millorar l’educació a Catalunya” permetia que el públic objectiu se sentís cridat a formar part d’una comunitat implicada en la millora de l’educació i de seguida sabés per a quin noble objectiu servia l’enquesta.

  1. Implica a la comunitat

Treballa per crear una comunitat de persones implicades. Les xarxes socials són un espai idoni per entrar en conversa amb les persones que puguin estar potencialment interessades en l’enquesta. Cerca els fòrums on hi siguin actius. Investiga quins #hashtags de Facebook, Twitter i Instagram fan servir. Esbrina quins temes són d’actualitat per a aquestes persones. Dona’ls continguts que els puguin ser d’interès. Cerca influencers de l’àmbit en qüestió i fes per tal d’implicar-los.

Lectura

En el cas de Per l’educació responc hem cercat espais online on participaven docents, pares i mares. Hem trobat els #hashtags que feien servir. També hem trobat els temes educatius de més actualitat i a més hem creat infografies amb recursos educatius per a tots els possibles interessats. D’altra banda, també hem entrat en contacte amb influencers i hi hem col·laborat per tal de fer arribar el projecte al màxim de persones.

  1. Fes una imatge atractiva

La imatge per comunicar una enquesta juga un gran paper a l’hora d’aconseguir respostes. Crea una imatge adequada al contingut en qüestió i que alhora sigui vistosa. Ha de ser fàcil d’interpretar, de recordar i de reconèixer. A més, tractant-se d’una enquesta és ideal que la imatge sigui “simpàtica”, que l’alliberi de la idea d’avorriment que solen generar les enquestes.

La imatge que vam crear en el cas de Per l’educació responc va ser d’il·lustracions de persones de totes menes, amb les quals tothom hi pogués trobar algú amb qui identificar-se. A més, cercàvem la idea de comunitat i d’implicació. Per això, les il·lustracions d’aquestes persones miren directament l’observador i sovint les presentem en grup.

  1. Fes un vídeo 

És útil servir-se de la força comunicativa d’una peça audiovisual. A part, de reforçar la campanya gràcies a una bona imatge, una bona música i una bona història, també permet obrir-se camí més fàcilment dins de la immensitat del món digital.

El vídeo que vam fer per a Per l’educació responc ha sigut amb diferència el més visualitzat del compte de YouTube de la Fundació Jaume Bofill amb més de 9 mil visualitzacions.

  1. Fes anuncis online

En el cas de comunicar una enquesta, la publicitat online pot ser la millor aliada, ja que un sol clic pot dur la persona del perfil que busques a accedir-hi i respondre-la. Aquí hi ha diverses claus:

  1. Tria les xarxes socials més properes al perfil d’usuaris als quals vols arribar per posar-hi les teves promocions.
  2. Fes una bona segmentació per edat i interessos
  3. Tingues clar com avaluaràs la conversió (no és el mateix per un producte que té un preu de cost que per una enquesta).

En el cas de Per l’educació responc ens va donar gran resultat la plataforma Facebook Ads (vinculada a l’Instagram), gràcies a una bona segmentació i unes promocions triades en els moments més idonis. Semblantment, la plataforma de Google AdWords ens va permetre aconseguir moltes enquestes contestades al llarg dels tres mesos que va durar la campanya.

ambitos blog 2

Estem contents de poder compartir amb tots que en aquesta passada campanya hem aconseguit més de 23 mil enquestes contestades. I ja des d’ara seguim treballant pel projecte Per l’educació responc, que al setembre llançarà la 3a edició de l’Edubaròmetre, i hi estem invertint tota la nostra experiència, coneixement i intel·ligència.  

Qui diu que les enquestes són avorrides?

Segurament no ens equivocaríem si afirméssim que alguna vegada tots ens hem trobat que ens demanaven respondre una enquesta (ja sigui per telèfon, al carrer o ben navegant per internet) i el primer que hem pronunciat ha estat la típica excusa per sortir del pas i continuar amb el que estàvem fent.

Avui compartim amb vosaltres aquesta divertida xerrada del TED sobre el grau de coneixement que tenim del món que ens envolta, impartida per Hans Rosling. A nosaltres, com a agència de comunicació que s’ha encarregat de donar a conèixer Per l’educació responc de la Fundació Jaume Bofill (la primera enquesta a Catalunya que demana l’opinió de pares i professors sobre el nostre sistema educatiu) ens ha semblat una xerrada molt divertida i inspiradora. I… sí!, admetem que hem gaudit creant el nom del projecte, la comunicació gràfica, la comunicació audiovisual, l’estratègia comunicativa i la publicitat on-line i per xarxes socials.

Us convidem a veure aquest vídeo amb calma perquè trenca la idea que les enquestes són una cosa tediosa i avorrida. A més de riure una mica i descobrir dades interessants, us adonareu que amb creativitat i molt sentit de l’humor podem guanyar-los la partida als nostres cosins germans, els ximpanzés. 🙂

A dintre vídeo!

Això ho podries dibuixar tu?

Us deixem amb una gran reflexió, obra d’un dels nostres il·lustradors preferits, Xavi Ramiro. Ens ha semblat a tots aquí a l’estudi una reflexió molt aguda sobre l’art i sobre el nostre apropament a ell. Gràcies per cedir-nos aquest meravellós text. Aquí va:

És un tòpic, però passa sovint. Sempre hi ha algú que, mirant una determinada obra gràfica, deixa anar frases com: “Això ho podria dibuixar jo i mira que no en tinc ni idea”” o “Aquest dibuix el podria fer el meu fill petit… i encara millor!”

Tinc una teoria. La persona que fa el comentari potser no ho veu, però jo crec que, inconscientment, està dient una cosa molt positiva sobre l’obra. Reconeix la proximitat i accessibilitat d’aquell dibuix. Efectivament, potser el podrien reproduir ell mateix o el seu fill… I no és fantàstic això? Per què els resulta tant pertorbador que es valori positivament una obra que (potser) ells també podrien fer?

Per a molta gent, dibuixar sense proporcions realistes, perspectiva o amb un estil no figuratiu, és pràcticament un tabú. No ho consideren “dibuixar bé”. Per què passa això? No ho sé, és quelcom cultural… Però crec que aquest purisme juga en contra d’ells, i els impedeix agafar un llapis i gaudir del plaer de crear, només pel fet que (potser) no faran una gran obra d’art. Quina llàstima!

Si vols posar algú en una situació molt complicada, simplement has de fer com el Petit Príncep; demana’ls-hi que et dibuixin un xai. En Saint-Exupéry, però, es va atrevir. És clar que ell era un aventurer… i distingia perfectament, ja des de petit, entre una boa fent la digestió d’un elefant i un barret de senyor.

La saviesa i la delicadesa d’Aguas Rodríguez

Avui us volíem parlar d’una escriptora, d’una editorial i el seu nou llibre. L’escriptora es diu Aguas Rodríguez, l’editorial Stenella i el seu nou llibre es titula com si es llegís en un mirall: Reflexiones emotivas, emociones reflexivas. La seva autora ens torna a sorprendre des de la seva primera publicació aquesta vegada, amb una recopilació de càpsules de pensament dispersos a primera vista, encara que diria que amb un denominador comú, la cerca de la veritat mitjançant un instint científic alhora clarivident i àvid de coneixement. L’estil d’Aguas és directe, senzill i penetrant. Ni camina ni es perd per cap entramat literari fangoso que t’impedeixi avançar. Creiem que és un compendi molt valuós de reflexions sobre temes pels quals ens estarem preguntant mentre seguim existint i cadascun d’ells dóna per a una novel·la a part.

Sí que ho sóc!

Avui ens hem fixat en aquesta campanya i com que ens ha agradat molt l’esmentem i la compartim. Els nens en són els protagonistes. Els efectes de les conseqüències de l’odi i els prejudicis sempre són més patents i dolorosos quan afecten els nens i per això moltes (potser massa) vegades se’n fa ús en el món de la comunicació, sempre amb l’honrosa finalitat de clavar una petita agulla en l’ànima de l’espectador.

En aquest cas l’agulla va dirigida a l’ànima dels polítics, en un moment en què sembla que no solament a Europa, sinó al món sencer, s’estiguin recuperant pràctiques i plantejaments racials que semblaven o haurien d’estar avui dia completament superats.

Us deixem amb aquesta peça que ha realitzat una agència de comunicació de Dinamarca per contestar a la declaració que es va fer el passat 9 de febrer al parlament d’aquest país, on es constatava “amb preocupació que avui dia existeixen zones a Dinamarca on el percentatge d’immigrants i persones descendents de països no occidentals supera el 50%. Des del punt de vista del Parlament, creiem que els danesos no haurien de ser minoria en urbanitzacions de Dinamarca”.

Informa a les teves amistats sobre aquesta proposta única

web

Ahir, camí de l’estudi, ens topem amb aquest anunci de carrer. Un gran exercici de síntesi que resumeix totes les condicions mínimes que qualsevol client avui dia li demanaria al seu web. Ens imaginem de seguida la conversa entre el possible client i el suposat programador web. Però segur que s’adaptarà i es veurà bé en tots els navegadors i dispositius? Sí, sí, serà completament responsive. Però podré posar i treure el que m’interessi? És clar!, textos, imatges, vídeos, carrets de compra, el que vulguis! I quant temps trigaràs? La tindré feta en 5 dies. Uauuuu! Però… quant em costarà? Te la deixaré, per ser tu, en… 395 euros!!!

Suposo que ja a hores d’ara ningú es creu que pot “donar confiança als seus clients” amb una web que costi 395 euros. Però per si un cas hi ha cap despistat que volti per aquí, l’avisem que millor que guardi aquests diners per les vacances de Setmana Santa i es faci el web en qualsevol de les moltes plataformes gratuïtes que estan a la seva disposició a Internet. De debò que ho agrairà.