5 trucs per comunicar una enquesta i aconseguir milers de respostes

Quan t’arriba l’encàrrec de fer una campanya de comunicació per una enquesta la tasca no sembla fàcil. I és que realment, no ho és. Perquè: a qui interessen les enquestes?

Aquestes són algunes de les passes a tenir en compte davant d’un repte d’aquestes dimensions, que són les que hem seguit nosaltres a l’hora de fer la campanya de Per l’educació responc.

  1. Tria un bon naming i un bon eslògan

El nom de l’enquesta o de la plataforma que l’acompanya és fonamental. És clau que, a més de ser fàcil de recordar, estigui estretament vinculat al contingut de l’enquesta i si pot ser a l’objectiu final de l’enquesta.

D’altra banda, l’eslògan de la campanya també ha de ser potent i interpel·lar instantàniament el públic potencial.

En el cas del naming Per l’educació responc cercàvem justament el doble sentit de contestar l’enquesta i d’implicar-se en la millora educativa. L’eslògan “Busquem pares, mares i docents que vulguin millorar l’educació a Catalunya” permetia que el públic objectiu se sentís cridat a formar part d’una comunitat implicada en la millora de l’educació i de seguida sabés per a quin noble objectiu servia l’enquesta.

  1. Implica a la comunitat

Treballa per crear una comunitat de persones implicades. Les xarxes socials són un espai idoni per entrar en conversa amb les persones que puguin estar potencialment interessades en l’enquesta. Cerca els fòrums on hi siguin actius. Investiga quins #hashtags de Facebook, Twitter i Instagram fan servir. Esbrina quins temes són d’actualitat per a aquestes persones. Dona’ls continguts que els puguin ser d’interès. Cerca influencers de l’àmbit en qüestió i fes per tal d’implicar-los.

Lectura

En el cas de Per l’educació responc hem cercat espais online on participaven docents, pares i mares. Hem trobat els #hashtags que feien servir. També hem trobat els temes educatius de més actualitat i a més hem creat infografies amb recursos educatius per a tots els possibles interessats. D’altra banda, també hem entrat en contacte amb influencers i hi hem col·laborat per tal de fer arribar el projecte al màxim de persones.

  1. Fes una imatge atractiva

La imatge per comunicar una enquesta juga un gran paper a l’hora d’aconseguir respostes. Crea una imatge adequada al contingut en qüestió i que alhora sigui vistosa. Ha de ser fàcil d’interpretar, de recordar i de reconèixer. A més, tractant-se d’una enquesta és ideal que la imatge sigui “simpàtica”, que l’alliberi de la idea d’avorriment que solen generar les enquestes.

La imatge que vam crear en el cas de Per l’educació responc va ser d’il·lustracions de persones de totes menes, amb les quals tothom hi pogués trobar algú amb qui identificar-se. A més, cercàvem la idea de comunitat i d’implicació. Per això, les il·lustracions d’aquestes persones miren directament l’observador i sovint les presentem en grup.

  1. Fes un vídeo 

És útil servir-se de la força comunicativa d’una peça audiovisual. A part, de reforçar la campanya gràcies a una bona imatge, una bona música i una bona història, també permet obrir-se camí més fàcilment dins de la immensitat del món digital.

El vídeo que vam fer per a Per l’educació responc ha sigut amb diferència el més visualitzat del compte de YouTube de la Fundació Jaume Bofill amb més de 9 mil visualitzacions.

  1. Fes anuncis online

En el cas de comunicar una enquesta, la publicitat online pot ser la millor aliada, ja que un sol clic pot dur la persona del perfil que busques a accedir-hi i respondre-la. Aquí hi ha diverses claus:

  1. Tria les xarxes socials més properes al perfil d’usuaris als quals vols arribar per posar-hi les teves promocions.
  2. Fes una bona segmentació per edat i interessos
  3. Tingues clar com avaluaràs la conversió (no és el mateix per un producte que té un preu de cost que per una enquesta).

En el cas de Per l’educació responc ens va donar gran resultat la plataforma Facebook Ads (vinculada a l’Instagram), gràcies a una bona segmentació i unes promocions triades en els moments més idonis. Semblantment, la plataforma de Google AdWords ens va permetre aconseguir moltes enquestes contestades al llarg dels tres mesos que va durar la campanya.

ambitos blog 2

Estem contents de poder compartir amb tots que en aquesta passada campanya hem aconseguit més de 23 mil enquestes contestades. I ja des d’ara seguim treballant pel projecte Per l’educació responc, que al setembre llançarà la 3a edició de l’Edubaròmetre, i hi estem invertint tota la nostra experiència, coneixement i intel·ligència.  

Qui diu que les enquestes són avorrides?

Segurament no ens equivocaríem si afirméssim que alguna vegada tots ens hem trobat que ens demanaven respondre una enquesta (ja sigui per telèfon, al carrer o ben navegant per internet) i el primer que hem pronunciat ha estat la típica excusa per sortir del pas i continuar amb el que estàvem fent.

Avui compartim amb vosaltres aquesta divertida xerrada del TED sobre el grau de coneixement que tenim del món que ens envolta, impartida per Hans Rosling. A nosaltres, com a agència de comunicació que s’ha encarregat de donar a conèixer Per l’educació responc de la Fundació Jaume Bofill (la primera enquesta a Catalunya que demana l’opinió de pares i professors sobre el nostre sistema educatiu) ens ha semblat una xerrada molt divertida i inspiradora. I… sí!, admetem que hem gaudit creant el nom del projecte, la comunicació gràfica, la comunicació audiovisual, l’estratègia comunicativa i la publicitat on-line i per xarxes socials.

Us convidem a veure aquest vídeo amb calma perquè trenca la idea que les enquestes són una cosa tediosa i avorrida. A més de riure una mica i descobrir dades interessants, us adonareu que amb creativitat i molt sentit de l’humor podem guanyar-los la partida als nostres cosins germans, els ximpanzés. 🙂

A dintre vídeo!

Això ho podries dibuixar tu?

Us deixem amb una gran reflexió, obra d’un dels nostres il·lustradors preferits, Xavi Ramiro. Ens ha semblat a tots aquí a l’estudi una reflexió molt aguda sobre l’art i sobre el nostre apropament a ell. Gràcies per cedir-nos aquest meravellós text. Aquí va:

És un tòpic, però passa sovint. Sempre hi ha algú que, mirant una determinada obra gràfica, deixa anar frases com: “Això ho podria dibuixar jo i mira que no en tinc ni idea”” o “Aquest dibuix el podria fer el meu fill petit… i encara millor!”

Tinc una teoria. La persona que fa el comentari potser no ho veu, però jo crec que, inconscientment, està dient una cosa molt positiva sobre l’obra. Reconeix la proximitat i accessibilitat d’aquell dibuix. Efectivament, potser el podrien reproduir ell mateix o el seu fill… I no és fantàstic això? Per què els resulta tant pertorbador que es valori positivament una obra que (potser) ells també podrien fer?

Per a molta gent, dibuixar sense proporcions realistes, perspectiva o amb un estil no figuratiu, és pràcticament un tabú. No ho consideren “dibuixar bé”. Per què passa això? No ho sé, és quelcom cultural… Però crec que aquest purisme juga en contra d’ells, i els impedeix agafar un llapis i gaudir del plaer de crear, només pel fet que (potser) no faran una gran obra d’art. Quina llàstima!

Si vols posar algú en una situació molt complicada, simplement has de fer com el Petit Príncep; demana’ls-hi que et dibuixin un xai. En Saint-Exupéry, però, es va atrevir. És clar que ell era un aventurer… i distingia perfectament, ja des de petit, entre una boa fent la digestió d’un elefant i un barret de senyor.

La saviesa i la delicadesa d’Aguas Rodríguez

Avui us volíem parlar d’una escriptora, d’una editorial i el seu nou llibre. L’escriptora es diu Aguas Rodríguez, l’editorial Stenella i el seu nou llibre es titula com si es llegís en un mirall: Reflexiones emotivas, emociones reflexivas. La seva autora ens torna a sorprendre des de la seva primera publicació aquesta vegada, amb una recopilació de càpsules de pensament dispersos a primera vista, encara que diria que amb un denominador comú, la cerca de la veritat mitjançant un instint científic alhora clarivident i àvid de coneixement. L’estil d’Aguas és directe, senzill i penetrant. Ni camina ni es perd per cap entramat literari fangoso que t’impedeixi avançar. Creiem que és un compendi molt valuós de reflexions sobre temes pels quals ens estarem preguntant mentre seguim existint i cadascun d’ells dóna per a una novel·la a part.

Sí que ho sóc!

Avui ens hem fixat en aquesta campanya i com que ens ha agradat molt l’esmentem i la compartim. Els nens en són els protagonistes. Els efectes de les conseqüències de l’odi i els prejudicis sempre són més patents i dolorosos quan afecten els nens i per això moltes (potser massa) vegades se’n fa ús en el món de la comunicació, sempre amb l’honrosa finalitat de clavar una petita agulla en l’ànima de l’espectador.

En aquest cas l’agulla va dirigida a l’ànima dels polítics, en un moment en què sembla que no solament a Europa, sinó al món sencer, s’estiguin recuperant pràctiques i plantejaments racials que semblaven o haurien d’estar avui dia completament superats.

Us deixem amb aquesta peça que ha realitzat una agència de comunicació de Dinamarca per contestar a la declaració que es va fer el passat 9 de febrer al parlament d’aquest país, on es constatava “amb preocupació que avui dia existeixen zones a Dinamarca on el percentatge d’immigrants i persones descendents de països no occidentals supera el 50%. Des del punt de vista del Parlament, creiem que els danesos no haurien de ser minoria en urbanitzacions de Dinamarca”.

Informa a les teves amistats sobre aquesta proposta única

web

Ahir, camí de l’estudi, ens topem amb aquest anunci de carrer. Un gran exercici de síntesi que resumeix totes les condicions mínimes que qualsevol client avui dia li demanaria al seu web. Ens imaginem de seguida la conversa entre el possible client i el suposat programador web. Però segur que s’adaptarà i es veurà bé en tots els navegadors i dispositius? Sí, sí, serà completament responsive. Però podré posar i treure el que m’interessi? És clar!, textos, imatges, vídeos, carrets de compra, el que vulguis! I quant temps trigaràs? La tindré feta en 5 dies. Uauuuu! Però… quant em costarà? Te la deixaré, per ser tu, en… 395 euros!!!

Suposo que ja a hores d’ara ningú es creu que pot “donar confiança als seus clients” amb una web que costi 395 euros. Però per si un cas hi ha cap despistat que volti per aquí, l’avisem que millor que guardi aquests diners per les vacances de Setmana Santa i es faci el web en qualsevol de les moltes plataformes gratuïtes que estan a la seva disposició a Internet. De debò que ho agrairà.

Històries de passió corporativa

A Ámbitos estem de ple en la creació de la presentació corporativa d’una multinacional del sector de l’alimentació. L’objectiu que ens hem marcat és fer que una entitat tan gran i tan distant com una multinacional es mostri propera i connectada a la realitat de l’oïdor.

I com s’aconsegueix una cosa així? Doncs intentant no posar tanta atenció a les dades (en general aclaparants) de facturació, innovació, producció, i en lloc d’això aprofundint més en les coses que una gran corporació té en comú amb les persones del carrer, que en té, sí, encara que de vegades pugui no semblar-ho.

Aquestes coses són tantes com a persones treballen en l’empresa i donen sortida diària a les qüestions de tota mena que arriben als seus departaments. Hi ha un ADN corporatiu, hi ha unes directrius de comunicació, de negoci, però són persones les que ho executen, persones que posen tota la seva il·lusió en allò que fan, persones que s’apassionen per la seva feina i per fer del dia a dia un repte professional i personal.

Cal buscar aquestes històries, rescatar-les i donar-los llum. Que la multinacional parli de tu a tu, que ens expliqui el seu negoci i ens mostri les seves espectaculars xifres, però que no s’oblidi d’explicar-nos què és el que veritablement la mou i quins són els seus valors, el seu esperit social i, en definitiva, la seva veritable raó de ser.

Ja temim aquí “el calentón” publicitari de l’estiu

Ja ha arribat l’estiu i la publicitat estiuenca, i amb ella, de la mà, tots els anuncis  que ens fan fugir de la calor i ens desperten la set. Arriben tots aquests anuncis poblats de noies i nois macos, intel·ligents, desenfadats, oberts, espontanis, compromesos, que beuen el just per agafar el puntillo i divertir-se en els paradisos que les marques creen per a ells i per a anhel dels seus públics.

I aquí estem tots en les nostres oficines, rostint-nos de calor perquè si obrim l’aire condicionat es queixa el del costat, que té al·lèrgia o se li asseca la gola, pensant en les vacances, o més aviat en la promesa de les vacances, en la il·lusió de les vacances, perquè després ja tot són inconvenients, que si l’hotel és cutre, que si ja és l’última vegada que volo amb Ryanair, que no hi havia on posar la tovallola, el de sempre, l’eterna insatisfacció que no ens deixa viure en pau, encara que immersos en aquests temps de turbulències, ja ens conformem amb menys i no ens queixem tant.

Però les marques segueixen a la seva, evocant aquests mons artificials, i nosaltres seguim projectant-nos en ells, sentint que som part d’aquesta realitat on tots els protagonistes són músics, artistes, dissenyadors gràfics, caçadors de tendències o actors, com en l’últim anunci de l’estiu d’Estel Damm. Un altre agradable i idilic paradís que ens ve a dir que no som tant ni tan poc.

CamBox: una caixa de música interactiva

https://youtu.be/p1b8i7-4ogu

En Billaboop Estudi han desenvolupat aquesta interessant i divertida app per Iphone i Ipad en la qual et pots ficar en una caixa i muntar una seqüència amb els sons i les ganyotes que més t’inspirin.

CamBox està disponible en la AppStore i aquí us deixo amb una selecció d’algunes de les seqüències més divertides de les persones que ja l’han utilitzat i han publicat les seves creacions:

CamBox en AppleStore

Vídeos a la web de Billaboop

Harmsíada

Danil Harms (1905-1942) va ser un escriptor rus que no va poder veure publicada la seva obra en vida perquè mai va aconseguir el permís del règim soviètic per a la impremta oficial.

Va fer incursió en molts gèneres, però la seva obra és molt irregular: relats curts, peces teatrals, poesia, epistolar, aforismes, autobiogràfic, etc. Aquesta vinyeta pertany a una sèrie d’historietes o acudits absurds que Harms va escriure sobre els grans de la literatura russa, com Pushkin, Lérmontov, Tolstoi, Gógol i Dostoiveski.

El projecte de passar aquestes anècdotes al còmic és d’una editorial de Sant Petersburg i porta el títol de “Harmsíada: Vinyetes sobre la vida dels grans”, editada per Vladimir Lévtov, il·lustrada per Aleksei Nikitin en 1998.

Us deixem amb una traducció i l’adaptació gràfica que hem realitzat amb tot l’afecte per aquest meravellós i cada vegada més conegut escriptor.

harms