Ja temim aquí “el calentón” publicitari de l’estiu

Ja ha arribat l’estiu i la publicitat estiuenca, i amb ella, de la mà, tots els anuncis  que ens fan fugir de la calor i ens desperten la set. Arriben tots aquests anuncis poblats de noies i nois macos, intel·ligents, desenfadats, oberts, espontanis, compromesos, que beuen el just per agafar el puntillo i divertir-se en els paradisos que les marques creen per a ells i per a anhel dels seus públics.

I aquí estem tots en les nostres oficines, rostint-nos de calor perquè si obrim l’aire condicionat es queixa el del costat, que té al·lèrgia o se li asseca la gola, pensant en les vacances, o més aviat en la promesa de les vacances, en la il·lusió de les vacances, perquè després ja tot són inconvenients, que si l’hotel és cutre, que si ja és l’última vegada que volo amb Ryanair, que no hi havia on posar la tovallola, el de sempre, l’eterna insatisfacció que no ens deixa viure en pau, encara que immersos en aquests temps de turbulències, ja ens conformem amb menys i no ens queixem tant.

Però les marques segueixen a la seva, evocant aquests mons artificials, i nosaltres seguim projectant-nos en ells, sentint que som part d’aquesta realitat on tots els protagonistes són músics, artistes, dissenyadors gràfics, caçadors de tendències o actors, com en l’últim anunci de l’estiu d’Estel Damm. Un altre agradable i idilic paradís que ens ve a dir que no som tant ni tan poc.